|
Resum :
|
Entre la fauna humana que pobla Jubileu i Vida mòlta hi ha un burgeset barceloní que s'ha afartat amb la desgràcia dels altres durant el primofranquisme, dos senyors que discuteixen de la fi de la supremacia masculina, tots d'homes i dones que viuen el matrimoni com una forma d'esclavitud... "La més bella i decorativa de les teories no pot res contra la realitat dels actes", fa dir Víctor Català a un dels seus personatges, i d'això tracten els seus relats. ¿Inofensiva, la Víctor? Tu diràs. Per això li dediquem quatre volums que acolliran tots els seus contes, començant pels darrers, de quan tenia vuitanta anys i mirava el món més fresca que una rosa.
|
