|
Resum :
|
Amb prou feines pot caminar arrossegant-se -pensà Wilhelm-. Els pantalons li cauen perquè no té prou carn perquè se li aguantin. És gairebé cec i cobert de taques, però aquest vell encara guanya diners a la borsa. Està carregat de dòlars, probablement. I m'hi jugo qualsevol cosa que no en dóna cap als seus fills. Alguns ja deuen tenir més de cinquanta anys. Això és el que fa que homes de mitjana edat siguin encara criatures. El vell és l'amo de la bossa. Pensa-hi! Qui ho controla tot? Vells d'aquesta mena. Sense necessitats. No necessiten res, i per això tenen. Jo necessito, i per això no tinc. Seria massa fàcil.
|
