|
Resum :
|
L'edat no impedeix a en Montalbano reviure els goigs de l'adolescència: la inadaptació emotiva, els trasbalsos del cor, la lascívia ; i per descomptat els enamoraments sobtats amb escalts d'ira i gelosia. Sap de memòria aquells versos que diuen "el savi no és un jove / a qui reca haver-se fet gran". Afortunadament en una matèria tan relliscosa, el comissari té ben a prop l'inspector Fazio. En canvi, qui no les té totes és la promesa Lívia, que sospita que en Montalbano ha estat enlluernat per la bellesa de la jove Angelica.
|
