|
Resum :
|
En algunes d'aquestes paraules hi som totes dues, hi som tots. Una vegada li vaig dir a algú que, per a mi, escriure era com tenir un diàleg, i que em permetia veure les coses com a la pantallad'un cine. Al cine, els blaus semblen més blaus, i les paraules sonen més certes. I quan crec que ho puc entendre, i que per fi podré explicar-t'ho, m'adono que el que he escrit no és res. Res, això ho vaig conèixer aviat, en aquella habitació on tagafàvem la mà per torns. Al final, els contes són com intentar pescar un peix sense xarxa. L'aigua és un mirall fresc i el terra és fang entre els dits dels peus. El peix tremola una mica i tu li toques les escates un segon i comprens que si l'agafes es morirà i el que deixes que marxi, daurat i silenciós.
|
