|
Resum :
|
«Sembla una broma, però soc la seva dona.» Han passat molts anys des que Déu la va escollir per casar-s’hi: una noia de disset anys, que renuncia a la vida terrenal perquè entén que Déu l’està salvant. El llibre que escriu d’amagat, però, és el testimoni de la seva insurrecció. La dona de Déu és una meditació sobre qüestions de poder, dominació, veritat i creença, i sobretot del poder de la literatura per crear un espai de joc imaginatiu i de llibertat defugint respostes simples. Qui pot explicar la història i per què? I què li devem a l’Altre en la construcció de la nostra pròpia narració?
|
