|
Resum :
|
A Buidar la casa, Care Santos construeix un relat que és alhora dietari íntim, celebració dels objectes quotidians i exploració d’un dol que no parla només de la pèrdua, sinó també de l’amor, dels vincles que ens conformen i de la petjada que deixen en nosaltres.
Quan la protagonista s’enfronta a la tasca inevitable de buidar la casa que un dia va ser llar, cada objecte —una manteguera de vidre, unes ulleres, un interruptor— es converteix en una porta oberta als records, a les paraules no dites i a una relació que continua viva en la memòria.
|
